(Traducci6n griega de D. Manuel Jiménez Aquino.)
Hay que sudalo pa algamá ‘l condumiu;
Si lo quixés el Dios, con poca xera,
Ganarís pa vevir un añu enteru
Trabayando na más una collecha,
Punxeres cabo ‘l sardu los preseos,
Y dexarís los gües tumbaos na llenda.
Pero Xúpitre fechu ‘n baseliscu,
Que Promiteo chances i fixera,
Non dobla les cervices y á los homes
A travesades únvia la sofrencia.
El fuibu yos quitó; más Promiteo
Rapuñólu otra vez al Dios que truena,
Y metíu nel furacu d’ una caña
Á gálmios á los homes yos lu lleva.
¡ Ansí bulra al que xuega con el rayu !
Y el bermeyadu Zeus lu encamenta:
<< ¡ Pos que revicies con ñapame’l fuéu,
Malamán, ha pagalo to reciella;
Un mal daré á los homes, y han pruílu
Cua-el meyor de los bienes de la tierra ! >>
Rise; y entama con Vulcanu arteru
Que i faiga de la folla una guapeza
Con llengua suaviquina, dolces güeyos,
Qu’ á una diosa del cielo sea semeya.
Depriéndei Atanea les llabores
Que se fan col’ aguya en bona tela;
Y Venus dai mil gracies qu’ enlloquecen;
El Arxecida la intención de perra;
Minerva encapiellóla y diói les xoyes;
Les Gracies los collares y braceras,
Y les flores allegres i texeron
Con llaciada de roses la guedeya.
Pandora la apelliden: << la osequiada
(Por los Dioses) con tóo >>, pa funesta.
Y Xúpitre mandói al Arxecida
Llevala á Epimiteo á toa priesa;
Y al vella ’scaeciósei el avisu
Que abondes veces el hermanu i diera:
<< Non tomes náa del cielo nin los Dioses
Que enfurruñaos males apareyan.>>
Más después qu’ agarró la presentalla
Entós conoció ‘l mal sin remedencia.
Pos denantes los homes non habíen
Sudores, nin trabayos, nin llaceria
Y ahora enveyecen amalaos los probes
Dende ‘l trubiecu hasta la fosa ’strecha.
Separtó la muyer con ñidies manes
De la caxa fatal la tapadera;
Y esnalaron entoncenes les cuites
Qu´aforfugen al home acá ‘na tierra.
Y, sola, quedó sola la Esperanza
De la caxa mortal xunto á la oriella.
Non pudo esnalentar, porque la tapa
Axustóla otra vez quien tien la éxida.
Dentonces tan los males enel mundu
Dellos la vida toparéis enllena;
Semaos los mares y los vientos toos,
Y vienin seliquino las dolencias
Pela nuiche callada y pelos díes,
Por algo Zeus yos quitó la llengua.
Y ansí xamás dengunu puée rise
Nin facer bulra á lo que Dios ordena.