Hai 40 años: la Carta de Brest

carta brest

Hai precisamente 40 años, un 3 de febreru de 1974, yera publicada la Carta de Brest. Esti documentu ye una de les principales espresiones doctrinales de la fola del Nacionalismu revolucionariu d’inspiración tercermundista que percorría entós les estremaes periferies d’Europa occidental. Nel so testu se llamaba a la llucha conxunta por una Europa socialista de pueblos llibres y soberanos. Esti manifiestu foi robláu por distintes organizaciones d’Irlanda (IRM, federación del Sinn Féin y del IRA oficiales), Gales (Cymru Goch), Bretaña (UDB), Galicia (UPG), Euskalherria (EHAS, per Iparralde, y HASI, per Hegoalde), Cataluña (Esquerra Catalana dels Treballadors, pel norte continental, y PSAN-p, pel sur peninsular), Occitania (Lucha Occitana) y Cerdeña (Su Populu Sardu). Nesta declaración se plantegaba que:

La lluita per l’alliberament nacional no és una lluita diferent de la lluita pel socialisme. No es pot dir ni tan sols que la lluita d’alliberament nacional estigui lligada a la lluita d’emancipació social; són una sola i idéntica lluita. La lluita d’alliberament nacional no és més que un aspecte particular que pren la lluita de classes en els països oprimits i sotmesos a una explotació colonial i la lluita pel socialisme pren, per als nostres pobles, la forma d’un alliberament nacional. Arribats en aquest punt volem denunciar els oportunistes de dreta i d’esquerra.

Els de dreta diuen: “primer ens alliberem nacionalment i després establirem el socialisme”. L’Estat és sempre, un instrument de dominació de la classe que es troba al poder. Un Estat per damunt de les classes socials, un Estat sense “caràcter de classe” no pot existir. Aquest Estat sense “caràcter de classe” que els oportunistes de dreta ens volen fer passar, no pot ser altra cosa que la continuació, més o menys disfressada, de la dominació imperialista a través dels seus agents locals, amb una independència purament formal com és el cas d’Irlanda del Sud. Els oportunistes d’esquerra diuen: “establim el socialisme i després el socialisme alliberarà els pobles oprimits”. El socialisme no és una cosa abstracta. S’ha d’adaptar a les condicions específiques de cada país. La història ens ensenya que el pas al socialisme no es va realitzar d’una manera igual en els diversos països avui en dia socialistes (URSS, Xina, Vietnam, Cuba, etc.). Els qui neguem el marc nacional del pas al socialisme afirmen, en la majoria dels casos, el marc dels actuals Estats imperialistes.

L’internacionalisme proletari no significa la negació de l’existència dels diferents pobles sinó la germanor i la igualtat de tots els pobles del món .

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Internacional. Guarda el enlace permanente.